L’1 de gener de 2007 va entrar en vigor la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, pel que es crea un nou dret subjectiu de ciutadania a l’Estat espanyol: el dret de las persones que no poden valer-se per si mateixes, en particular, gent gran i persones amb discapacitat, a rebre l’atenció necessària per part dels poders públics.

Aquesta llei configura el Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) como a quart pilar de l’Estat del Benestar, després del Sistema Nacional de Salut, el sistema educatiu i el sistema de pensions, que van ser desenvolupats en la dècada dels vuitanta.

La Llei de la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència comporta nous reptes per a l’administració local, doncs ha d’impulsar iniciatives innovadores, enfortir els serveis socials i canviar la percepció actual dels mateixos. Tot això significarà més competències, i a més, més recursos, major compromís dels governs locals i treball en xarxa.

Aplicació de "Llei de dependència